Poesía - Seguem arran

Qui ha vingut del pla
Que la vida dalla?

Del cel davalla
L?espetec d?un tret
El bufec d?un tro
Que castiga l?ànima

I el gest de l?infern
Truca ben aprop
I fa un tremolor
Que fa fugir la canalla

L?humiliat rebel
Alça la navalla
I convida a morir
A un vell que ara calla

Hi ha un senyal al vent
Hi ha un anhel ardent
Però cap espai al cel
Pot assegurar aquesta ànima

El fill del combatent
Serà l?únic estel
que depressa i corrent
davallarà a la plana 

La dalla ha pres un cos
Que de sang estalla
El botxí ha mort
L?eina ja no talla



Sent by Binissaida Sent by Binissaida on 06/08/2004 at 01:06 GMT | read 116 times
Comments

Vull veure la lluita contra els invasors, contra els que trepitgen la terra amb la intenció de no deixar créixer l?herba. Vull veure la passió dels defensors i un odi que sovint porta a la perdició. Vull veure la joventut i la vellesa lluitant junts per les mateixes raons, pels mateixos arbres. Però, és clar, això només és el que jo vull veure...

Comentario Sent by Xose on 06/09/2004 at 07:29 GMT
Sent comment










 Enter bellow the text in the image.