Poesía - Les Noies de Nit

Les noies, al caure la nit,
s?omplen de sexe els dits.
i el gemec -de sobte-
s?alça d?un salt fora del llit.

Amagat i vergonyòs,
-ple de plaer-
darrera d?un crit.
El gemec de la noia
s?escola pels dits,
s?esfonsa amb tendresa
dins la cova de l?esperit.

El gemec i la noia
es busquen pel llit,
un s?espanta i crida,
l?altre es queda encongit.

El dit de la noia
fa voltes de nit.
La noia fa força,
el dit ven endins.
El gemec i la noia
són un sol amic,
la noia sa mare,
el pare son dit.

El dit de la noia
fa voltes de nit.
La noia fa força,
el dit ven endins.

La noia del sexe,
el gemec del seu dit,
tot queda en silenci
tot queda dintre del llit,
i el sexe humiteja
fent goig per la nit.

El dit de la noia
fa voltes de nit.
S?escalfa i es mulla
¡Què divertit!

La noia i el sexe
juguen de nit,
s?amaguen dels pares,
s?amaguen al llit.
S?amaguen fent voltes,
fent voltes de nit.

Sent by nka Sent by nka on 06/08/2004 at 09:06 GMT | read 123 times
Comments

Escolta! Que encara no tinc preparada la zona per adults! ;)
M?agradaria saber quin ànim has de tenir per "inspirar-te" i escriure una poesia com aquesta, per altra banda força entretinguda i de bon ritme. Potser si que s?hauria d?obrir una zona verda.

Comentario Sent by Xose on 06/09/2004 at 16:33 GMT
Sent comment










 Enter bellow the text in the image.