Poesía - Causes i atzars

En l?oblit de cada dia, de cada mirada
Naveguen incessants angoixes discernides
Amagades, immicisbles, ocultades
Entonant paraules, estrofes de dues vides
 
 
Així flueixen dos rius que mai es troben
Entre muntanyes d?infructuositat
Infinites els separen, els isolen,
Deixant pas al record del passat
 
 
I potser, algun dia, marxaran
Tots dos junts, turbulents, però indivisibles
I recordant aquell temps, pensaran
Que potser, no era tant, l?invisible
 
 
Però avui, quan tornin a veure?s, cara a cara
Els temors traïran el demà, invencibles
Fent només, d?això seu un eclipsi, ara
I després, una nit, tenebrosa i inflexible
 
 
I cada cop que es trobin, que es vegin, d?una vegada
Entonaran sanglotant, un somriure
Congelant, així, la seva mirada
En el record d?un desesperant viure...

Sent by Binissaida Sent by Binissaida on 06/10/2004 at 22:28 GMT | read 107 times
Sent comment










 Enter bellow the text in the image.