Cuentos - el farer desolat


 Aixo era una vegada un home que vivia a soles a un far, ell estaba molt trist de estar a soles ja que li agradaba estar amb la gent. Ell abans vivia al poble que hi havia proa pero com era molt avaricios i mentider el van manar al far com un castic, ja que a aquest home l?única cosa que no li agradaba era estar a soles.
 
   Pero un dia quan l?home va eixir a pescar va veure una figura molt estranya al fons de la mar, pero com no es veia molt bé va deixidir pasar de llarg aquella curiositat. Per la nit quan estaba sopant va escoltar un soroll molt fort, com si alguna cosa eixira de l?aigua, i es va asomar a la finestra i va enfocar amb el far la zona d?on eixia el soroll, el farer es va quedar bocabadat, un vaixell estaba sorgint del fons de la mar!, el pobre home es va desmayar i ja no va poder ver res mes. Quan es va despertar ja era de dia i va baixar correguent al mar, va agafar la barca i va eixir al mig de la mar i va surgir altra vega davant d?ell aquell enorme vaixell de la nit d?abans, pareicia escoltarse un crit d?auxili i el vaixell es va començar a moure, l?home molt asustat pero segur d?ell mateix va decidir seguir el vaixell per vore de quin eren aquells crits de socorro que no paraven de sonar, de sobte el vaixell es va parar darrere d?un penya-segat i va desapareicer, l?home no va saber que tenia que fer pero una corada li va dir que fora darrere del penya-segat (on habia desaparegut el vaixell), alli va vore un vaixell que habia xocat amb el penya-segat i uns homes que estaven mig morts. Tot preocupat va pujar al vaixell i va agafar un a un i els va portar a la barca. Quan va arribar a la costa va deixar a les persones tombaes a l?arena i va practicar els primers auxilis a les persones que estaben ferides o sense aire, quan aquelles persones van recobrar el coneiximent poc a poc le van donar les gracies, pero ell va dir que cridaria a les sues familias i que vindrien a per ells i que mentre arribaben pujaren al far per que no es refredaren.
 
   Les familias van arribar poc a poc  i quan estaben totes, es van reunir i van dicidir tornar al poble al pobre farer, quan s?el van dir el farer estaba tant content que va fer una festa al far ja que era l?ultim dia que vidria ahí.
Per aixo hi ha  que ser bones persones i no fer el que feia abans el farer si no el que fa ara.
 

Sent by belen Sent by belen on 07/29/2004 at 12:48 GMT | read 122 times
Comments

M?ha sorprès aquesta història que en un principi he trobat massa lleugera. Ben aviat, però, agafa el to típic de la prosa popular o conte. Suposo que la intenció ha estat escriure un petit conte moral com els que s?expliquen a l?escola o ens llegeixen els pares al llit. No m?agraden gaire les històries amb aforismes (moralejas) però evidentment aquí escau.
Per cert, m?agrada veure escriure en valencià. A veure si mica en mica anem fent El diari blau més políglota.

Comentario Sent by Xose on 11/02/2004 at 01:06 GMT
Sent comment










 Enter bellow the text in the image.